A mitjans de setembre, el meu marit em va dir que s’ofegava i que es volia separar, en 15 dies va marxar de casa. Després de l’impacte inicial, de la ràbia i la tristesa, de pensar en la repercussió que tindria pels nens, per la família, que la situació actual que vivim en pandèmia tampoc ajudava, tenia clar que pels nens havia de tenir la millor relació possible amb el pare dels meus fills. Em vaig refer com vaig poder i vaig seguir endavant. Abans de Nadal el meu ex em va dir que volia tornar a casa i jo, li vaig dir que sí sense dubtar-ho. Als 10 em va dir que s’havia equivocat i que es volia separar definitivament. Jo vaig embogir. Em vaig sentir enganyada, utilitzada, humiliada. I em vaig passar dues setmanes sense dirigir la paraula al pare dels meus fills. Vivint en soledat la notícia, sense compartir-la amb ningú, ni família, ni amics. M’avergonyia explicar que em tornava a deixar. Fins que em vaig adonar que estava perdent la salut i que necessitava ajuda. I la Marta va aparèixer a la meva vida. Per Instagram la vaig descobrir, vaig veure alguns dels directes que va fer, alguns articles del seu blog i em vaig sentir propera al que deia, a les reflexions que feia. I li vaig demanar una sessió de valoració. Mai havia acudit a una psicòloga. I no les tenia totes. I en canvi, la connexió va ser immediata. És com si hagués tret un tap d’una ampolla de cava i comencés a sortir tota l’espuma. Vaig plorar molt, si. Però em vaig sentir molt acompanyada. Vaig veure clar que havia tocat la tecla indicada. I amb la Marta he fet un camí que primer m’ha ajudat a gestionar la separació amb els meus fills, amb les rutines i els consells indicats perquè s’adaptin de la millor manera possible a la nova situació, com també a explicar la notícia tant amb els nens com a la família i finalment a tenir una relació amb el pare dels meus fills el més cordial possible. De fet he compartit moltes de les reflexions de la Marta amb el meu ex i després d’haver superat el primer mes de separació crec que estem fent bé les coses i que els nens, que és la meva principal prioritat, estan bé. Jo estic bé, em sento forta, i els nens també estan bé. Com sempre diu la Marta, si tu estàs bé ells també ho estaran. El camí és llarg i sé que trobaré molts entrebancs, que hi haurà moments difícils però tenir el recurs de persones com la Marta és impagable. I seguiré comptant amb ella durant tot el procés. A mi m’ha ajudat moltíssim.